Des del primer cop que vaig escoltar el segon disc de Logh, The Raging Sun, les dues darreres cançons em van semblar una de sola.
Lights from Sovereign States és la calma després de la tormenta de City, I’m sorry. La pau després de la guerra. Desolació.
Aquest cap de setmana, van tocar a Barcelona. Per tercer cop. I com sempre, City, I’m sorry va ser el tema que em va possar els pels de punta. Sense dubte, el tema més demoledor que tenen. Una cançó prou representativa del que fan. Contundent i delicada alhora. Llarga i amb moltes parts. Música cinematogràfica per una cursa de fons. El meu tema preferit de lluny, però sempre que s’acompanyi d’aquest epíleg que és: Lights from Sovereign States.
En directe mai han tocat aquest últim. Hauré d’esperar una quarta vegada…
En canvi aquest últim cop, van tocar una cançó, que segons van dir, no l’havien tocat mai en directe. Crec que conec tots els temes d’aquest grup, i mai havia sentit aquesta cançó. Em va semblar un dels seus millors temes.
Si realment no l’havien tocat mai abans, els hi ho agraeixo: tack tack, i m’ho guardo, plè d’orgull, en secret.
[@more@]
Ho sento. Em semblem molt bons instrumentistes pero no arribo al que volen dir. He d’admetre pero que City I’m Sorry es bona cançó pero ells em semblem funcionaris suecs (amb tot lo dolent que pot ser aixó) del estilisme postcore y el diseny escandinau… Bueno, i el passat heavy ni el mencionem…
Te bona pinta el blog…
Et va agradar The Contractor and the Assassin? De vegades n’hi ha prou amb que t’agradin les cançons.
I del que segur que no et pots queixar és de que siguin un grup impostat. Per molt freds que siguin, (o funcionaris, com tu dius).
No els conec. Per això Acabo de demanar a la mula que em porti aquesta música. Aviam què.
delfí: potser el seu primer album Every time a bell rings an angel gets his wings és el més accessible.