Arxiu de l'autor: ensecret

Postcards from Italy és, per mi, la darrera cançó de l’album Gulag Orkestar de Beirut. El disc té 7 cançons més, però quan arribo a Postcards from Italy, l’escolto una vegada i una altra, i de fet, pocs cops he … Continua llegint →

Al final del setè episodi de la tercera temporada de Nip/Tuck, en Christian se n’adona que no vol compartir la seva vida amb dues dones. Així mateix li ho explica a la Kimber i li demana que es casi amb … Continua llegint →

Fa uns dies comentava que City, I’m sorry és el tema més demoledor de Logh. Això, era perque encara no havia escoltat An Alliance of Worlds, el segon i darrer tema del CD-Single An Alliance of Hearts. [@more@] Tweet

The Woods, el darrer disc de Sleater-Kinney, produit per Dave Fridmann, sona distorsionat, com una radio quan es comença a quedar sense piles. Això no vol dir que estigui mal produit, ans al contrari: Fridmann porta fins l’extrem el seu … Continua llegint →

Des del primer cop que vaig escoltar el segon disc de Logh, The Raging Sun, les dues darreres cançons em van semblar una de sola. Lights from Sovereign States és la calma després de la tormenta de City, I’m sorry. … Continua llegint →

[@more@] Tweet

[@more@] Tweet

Una cançó curta i extranya. La darrera del Secret Name, que molts fans de Low considen el seu millor album. Un album, un pel irregular, però amb temes impagables com I remember, Two-Step o la contundent i agra Don’t understand. … Continua llegint →

L'última cançó que escolta en Hurley. Al final de l'episodi 17 de Lost es queda sense piles mentre escolta aquesta cançó. No crec que sigui jo l'unic que després de veure el capítol i escoltar aquesta cançó, hagi remogut cel … Continua llegint →

Es diu I can not have seen the light i és l’última cançó del What comes after the blues de Magnolia Electric Co. Si Jason Molina, en el Ghost Tropic, repetia una i altra volta simpy to live, en aquest … Continua llegint →